sábado, 23 de enero de 2010

__La conducta emocional viscuda en Haití__*












Les emocions són estats mentals que surgeixen de forma espontània i freqüentment són acompanyades per cambis fisiològics. La causa que les origina són les interpretacions personals que en fem dels estimuls que rebem, i que provocaràn una reacció psicològica determinada. Aquestes respostes que hom fà de l'emoció es manifestaràn mitjançant les expressions facials, sobre les quals alguns investigadors sostenen la teoria que són universals.

Les emocions, controlen els nostres pensaments i en conseqüència, determinen el nostre comportament general. També afecten el nostre cos i la nostra salut.
Constantment, ens succeeixen coses, que provoquen que experimentem certes emocions. Aquestes que són presents per tant en el nostre dia a dia, influeixen en la presa de les nostres decisions.
És important aprendre a controlar-les ja que d'aquesta manera podrem arribar a superar el stress, a actuar davant situacions complicades, etc. Per això és molt important aprendre a viure amb la inteligència emocional.
Les persones que aconsegueixen una sana salut mental o el que anteriorment he denominat com a inteligència emocional, són conscients dels pensaments, dels sentiments i dels comportaments que estan experimentant.

Com ja sabem, el passat dimarts 12 de gener del 2010, un terratrèmol de set graus en l'escala de Richer va produir-se a Haití, i va causar milers de morts i de ferits, a més a més de centenars de persones atrapades entre les runes.

Podriem dir, que la conducta emocional de les persones que varen viure aquell infern, tot i derivar de la mateixa causa, no fou igual. Tot depèn de la interpretació que cada un en faci de la situació i de la seva capacitat d'adaptació davant el problema.

Segons el procès d'adaptació que cada afectat fes davant de la catàstrofe, hi haurien els que varen reaccionar de forma ràpida i que seguidament es mobilitzaren per a buscar ajuda; aquells que es varen enderrerir durant unes hores, caracteritzats per sentir-se totalment desorientats i confossos, sense saber que fer, i que expressaven la seva angoixa, ansietat i pànic mitjançant els crits i els plors; i finalment, els que experimentaren una reacció de bloqueig emocional absolut, i tque varen trigar més d'un o dos dies per a adaptar-se a la crúa, dolorosa i trista realitat.

Per tant, cada persona afectada va viure la situació d'una manera diferent, ja que va interioritzar el problema d'una determinada forma i va experimentar una emoció totalment diferent de la resta.
La conducata humana té tendència a l'adaptació, encara que aquesta varia d'acord a les persones.
Però, independentment del temps que triguessin en acostumbrar-se a la situació, un cop adaptats varen aconseguir millorar la sava salut buscant solucions efectives a la situació.

Segons diverses fonts, s'han fet estudis estadístics sobre la resposta humana davant una situació de desastre.
Aquestes dades, indiquen que un entre un 15 i 20% de la població, és capaç de manejar la seva angoixa mitjançant una evaluació de la situació que estàn visquent i una presa d'acció ràpida i eficaç. A continuació un 60% , tendeix a respondre adequadament després de dues hores del succès; i finalment el 15% restant, necessita uns dies per a utilitzar la seva conducta de forma adequada. Aquest últim grup, tendeix a ser el que pateix més angoixa, ansietat, i altres problemes emocionals que dificulten la seva personalitat.

Per tant, davant qualsevol desastre, en aquest cas pensem en el que va ocòrrer el passat dimarts 20, hi han persones que tendeixen a protegir-se a elles mateixes, mentre's que la conducta emocional d'altres fa que adoptin un comportament de solidaritat, d'ajuda, tot i sent també un afectat. I és que el fet d'ajudar i consolar a la resta de víctimes, tot i sent una d'elles, moltes vegades et serveix a tu mateix d'auto-ajuda per a superar i sortir del problema.

Finalment, m'agradaria donar tot el meu afecte a totes aquelles persones que varen ser víctimes de la tràgica situació, als afectats i als familiars respectius. I agraïr a tots els volutaris i a tota l'ajuda humanitària que s'està oferint i que està treballant de valent per a fer que la vida dels que han sobreviscut sigui una mica més fàcil.

A continuació he volgut adjuntar algunes fotografies d'homenatge als afectats i un video que m'ha emocionat molt.















































No hay comentarios:

Publicar un comentario