Època d'exàmens? utilitza les tècniques de memòria!

Encara que aquesta sigui l'ùltima setmana d'exàmens, hem de deixar el llistat de notes ben alt!

I a més a més ... l'exàmen que s'acosta, crec que és el més dificil de tot el curs: psicobiologia!

Per aquest exàmen ens haurem d'apendre una gran quantitat de noms propis i concrets, moltes deficinicions, processos mentals, dates històriques,...

I en Carles Rostan no en perdona ni una!

Així's que aquesta entrada del blog la dedicaré a explicar un seguit de tècniques de memòria que crec que ens poden anar molt bé!

En una de les classes de pràctiques que vam fer amb l'Ernest, vam tractar dues tècniques de memòria molt interessants, la tècnica del lloc i la tècnica de la bastida. Aquesta classe va ser molt divertida i efectiva en la que vam aconseguir aprendrens alguns llistats de paraules en tan sols deu minuts!

- Què és la memòria?

Nosaltres relacionem la memòria amb el fenòmen de la percepció en termes més amplis i, en concret, amb el de l’aprenentatge. El resultat que esdevé d’aquesta capacitat és el record, el qual l’obtenim mitjançant un procés psíquic.
En aquest procés, primer codifiquem la informació que volem recordar, a continuació l’organitzem i després l’emmagatzemem. Finalment, quan ha arribat el moment de demostrar el que hem memoritzat, ve el que es coneix com l’evocació del record.
Es recorden coneixements, sensacions o estats del passat, en la mesura que el subjecte pot evocar-los de manera més o menys voluntària en un moment del present.
La memòria humana és una funció cerebral, conseqüent de determinades connexions sinàptiques entre neurones. Creem els records, quan les neuronas que formen part d’un circuit, reforçen la intensitat de les sinapsis. Quan es perden aquestes connexions, es provoca el que coneixem com l’oblit.
Mitjançant aquest, eliminem la informació que ja no ens interessa. Aquest procés és totalment necessari i últil per a poder aprendre nous conceptes.
Aquelles persones que presenten la dificultat d’oblidar els records, són presoneres d'un excés d'informació que no els permet elaborar ni desenvolupar el pensament.

Als subjectes que els hi ocorre aquest fet, es considera que tenen un problema o patologia coneguda com l'amnèsia.
L’amnèsia és l’absència de records d'una etapa o periode de la vida. Sovint, aquelles persones que la pateixen, saben i són conscients de que no s’enrecorden d’un seguit d’informacions del passat. Aquesta patologia pot ésser parcial o, fins i tot, total. Com ja sabem, la mnemotècnica és un seguit d'estratègies que ens serveixen per a codificar, organitzar i arxivar la nova informació en el nostre cervell per tal d'afavorir i facilitar la seva recuperació posteriorment.

Algunes memotècnies són les següents:

Tècnica del lloc: consisteix en associar la nova informació a un espai físic conegut, de tal manera que si mentalment duem a terme aquest recorregut, recordarem tots els conceptes que prèviament els hi hem associat.

Tècnica de la bastida: Tècnica molt similar a la del lloc, però es basa en associar la nova informació a un llistat de diversos elements coneguts per a nosaltres. Per exemple: les persones que formen part de la nostra vida: mare, pare, amigues,…


Tècnica de la mnemotècnia: consisteix en construir una paraula amb les inicials de cadascun dels elements del llistat que hem de memoritzar. Mitjançant la formació l’aquesta paraula, recordarem cadascuna de les diferents subdivisions.

Tècnica del simbolisme: s’utilitza quan la informació que hem de memoritzar són nombres. Llavors hauriem de substituir aquests nombres per lletres i d’aquesta manera aplicar posteriorment la tècnica de la mnemotècnia.


Tècnica de la història: Consisteix en crear una història a partir de les dades que ens hem d’aprendre. És una tècnica molt divertida, ja que d’aquesta manera ens aprendrem tota la informació de forma senzilla i ràpida.

Tècnica de la rima: Haurem de buscar una rima per a relacionar les dades. D’aquesta manera recordarem les dades sense adonar-nos, establint rimes entre elles.

Mitjançant aquestes tècniques de memorització, se’ns farà molt més fácil aprendre la nova informació del que pot semblar en un principi! A més a més aquestes són tècniques molt antigues que han utilitzat molts estudiants els quals han obtingut bons resultats.

Us animo a tots a que les utilitzeu ja que són eficaçes el 100%! Ànims!

__La conducta emocional viscuda en Haití__*

Les emocions són estats mentals que surgeixen de forma espontània i freqüentment són acompanyades per cambis fisiològics. La causa que les origina són les interpretacions personals que en fem dels estimuls que rebem, i que provocaràn una reacció psicològica determinada. Aquestes respostes que hom fà de l'emoció es manifestaràn mitjançant les expressions facials, sobre les quals alguns investigadors sostenen la teoria que són universals.

Les emocions, controlen els nostres pensaments i en conseqüència, determinen el nostre comportament general. També afecten el nostre cos i la nostra salut.

Constantment, ens succeeixen coses, que provoquen que experimentem certes emocions. Aquestes que són presents per tant en el nostre dia a dia, influeixen en la presa de les nostres decisions.

És important aprendre a controlar-les ja que d'aquesta manera podrem arribar a superar el stress, a actuar davant situacions complicades, etc. Per això és molt important aprendre a viure amb la inteligència emocional.

Les persones que aconsegueixen una sana salut mental o el que anteriorment he denominat com a inteligència emocional, són conscients dels pensaments, dels sentiments i dels comportaments que estan experimentant.

Com ja sabem, el passat dimarts 12 de gener del 2010, un terratrèmol de set graus en l'escala de Richer va produir-se a Haití, i va causar milers de morts i de ferits, a més a més de centenars de persones atrapades entre les runes.

Podriem dir, que la conducta emocional de les persones que varen viure aquell infern, tot i derivar de la mateixa causa, no fou igual. Tot depèn de la interpretació que cada un en faci de la situació i de la seva capacitat d'adaptació davant el problema.

Segons el procès d'adaptació que cada afectat fes davant de la catàstrofe, hi haurien els que varen reaccionar de forma ràpida i que seguidament es mobilitzaren per a buscar ajuda; aquells que es varen enderrerir durant unes hores, caracteritzats per sentir-se totalment desorientats i confossos, sense saber que fer, i que expressaven la seva angoixa, ansietat i pànic mitjançant els crits i els plors; i finalment, els que experimentaren una reacció de bloqueig emocional absolut, i tque varen trigar més d'un o dos dies per a adaptar-se a la crúa, dolorosa i trista realitat.

Per tant, cada persona afectada va viure la situació d'una manera diferent, ja que va interioritzar el problema d'una determinada forma i va experimentar una emoció totalment diferent de la resta.

La conducata humana té tendència a l'adaptació, encara que aquesta varia d'acord a les persones.

Però, independentment del temps que triguessin en acostumbrar-se a la situació, un cop adaptats varen aconseguir millorar la sava salut buscant solucions efectives a la situació.

Segons diverses fonts, s'han fet estudis estadístics sobre la resposta humana davant una situació de desastre.

Aquestes dades, indiquen que un entre un 15 i 20% de la població, és capaç de manejar la seva angoixa mitjançant una evaluació de la situació que estàn visquent i una presa d'acció ràpida i eficaç. A continuació un 60% , tendeix a respondre adequadament després de dues hores del succès; i finalment el 15% restant, necessita uns dies per a utilitzar la seva conducta de forma adequada. Aquest últim grup, tendeix a ser el que pateix més angoixa, ansietat, i altres problemes emocionals que dificulten la seva personalitat.

Per tant, davant qualsevol desastre, en aquest cas pensem en el que va ocòrrer el passat dimarts 20, hi han persones que tendeixen a protegir-se a elles mateixes, mentre's que la conducta emocional d'altres fa que adoptin un comportament de solidaritat, d'ajuda, tot i sent també un afectat. I és que el fet d'ajudar i consolar a la resta de víctimes, tot i sent una d'elles, moltes vegades et serveix a tu mateix d'auto-ajuda per a superar i sortir del problema.

Finalment, m'agradaria donar tot el meu afecte a totes aquelles persones que varen ser víctimes de la tràgica situació, als afectats i als familiars respectius. I agraïr a tots els volutaris i a tota l'ajuda humanitària que s'està oferint i que està treballant de valent per a fer que la vida dels que han sobreviscut sigui una mica més fàcil.

A continuació he volgut adjuntar algunes fotografies d'homenatge als afectats i un video que m'ha emocionat molt.